dilluns, de desembre 11, 2017

El vacío (The Void)


Després de passar per Sitges 2016, ens arriba amb més d’un any de retard aquesta pel·lícula finançada amb una campanya de crowfunding, que intenta homenatjar a un primerenc John Carpenter.
L’agent Daniel Carter porta a l’hospital del poble a un home que s’ha trobat a la carretera xop de sang. Un cop a dins s’adona que es respira un estrany clima de violència. La cosa es complica encara més quan l’edifici és envoltat per uns encaputxats que impediran que ningú surti de l’hospital. A dintre, la tensió creix quan pacients i personal de l’hospital es comencen a transformar en éssers inhumans.
Tot i les bones intencions de la pel·lícula, aquesta és perd amb un munt d’actors i actrius pèssims que fan que t’esborris del relat, i un guió poc treballat i gens fluid. El vacío destaca sobretot per la seva estètica monstruosa i fastigosa que en un exercici de nostàlgia ens retrotrau a tal i com era el gènere els anys 70.
Els realitzadors han estat Jeremy Gillespie (director d’art de Pacific Rim i It) i Steven Kostanski (tècnic d’efectes especials). Junts van dirigir al 2011 Father’s day de la Troma.
El vacío (The Void) es queda a mig camí del que volia ser i acaba essent, malauradament, una pel·lícula fallida. Fruit del baix pressupost, ha estat impossible aconseguir uns actors millors, però era gairebé impossible trobar-los tan dolents. Entre això i que prescindeix de guió i personatges per fer el seu deliri, cau pel seu propi pes. I és John Carpenter era molt més del que vol reduir aquest homenatge.