dilluns, d’agost 07, 2017

Atómica (Atomic Blonde)


David Leitch, especialista d’acció, director no acreditat de John Wick i que actualment roda Deadpool 2, és el realitzador d’aquesta pel·lícula d’acció que protagonitza Charlize Theron. Atómica adapta la novel·la gràfica La ciudad más fría d’Anthony Johnston i Sam Hart que aquí ha publicat Planeta Cómic. 
Ambientada a l’any 1989, dies abans de la caiguda del Mur de Berlín, arriba a la ciutat Lorraine Broughton, una agent de l’MI6, el servei secret britànic, per investigar l’existència d’una xarxa d’espies que hauria assassinat a un altre agent de l’MI6, qui havia estat el seu amant. 
Atómica vindria a ser la resposta femenina de John Wick passada pel filtre de Nicolas Winding-Refn. El resultat és molt semblant a Drive per la utilització de la música, la narrativa i una fotografia que ens recorden molt a la pel·lícula protagonitzada per Ryan Gosling. A diferència de les últimes cintes de Winding-Refn, Atómica cuida també el guió. La pel·lícula va més enllà de l’estètica, essent en termes generals comprensible, no com The Neon Demon. Així que és molt normal que Atómica provoqui urticària entre aquells que pensen que Drive és una postmodernitat gafapastil, enlloc de l’obra mestra que és en realitat. Tot i això, la trama a vegades es fa difícil de seguir i està mal explicada, no sé si per poca eficàcia o per recalcar que en realitat tampoc importa massa, amb excepció del gir final, que no dóna lloc a cap confusió. 
Les escenes d’acció són pura meravella, coreografies ben rodades en les que mai et perds, i que dóna gust de veure. Charlize Theron broda aquest personatge inexpressiu de moviments gràcils, però molt menys expeditiva que John Wick. Les diferències amb la pel·lícula de Keanu Reeves són notables. Tot i una estètica semblant, sobretot amb la segona part, a Atómica l’acció sovint s’atura per aprofundir en els secundaris, mentre que a John Wick l’acció en prou feines descansa. Qui esperi només un John Wick en femení s’endurà una decepció perquè en realitat tampoc conté tanta acció com es pugui pensar, tot i que les escenes de lluita són d’una extrema violència física. Us recomano que us deixeu endur per la experiència cinematogràfica i estilística de David Leitch, que en el fons ha volgut demostrar que pot fer més coses que rodar acció sense aturador. 
A part d’una selecció de temes fantàstics per la banda sonora, Atómica ens deixa sense alè davant la recreació del Berlín de finals dels anys 80. Ambientar la història en el final de la guerra freda amb la caiguda del mur com a rerefons li dóna a la pel·lícula un context brutal que aprofita al límit. 
Atómica és una pel·lícula d’acció excel·lent il·luminada amb neó, i pensada pels que fins ara no hem trobat a la cartellera res més que pel·lícules d’acció protagonitzades per actors hipermusculats que es mouen de manera ràpida i furiosa.