dimarts, de maig 30, 2017

El caso Sloane

John Madden (El exótico hotel Marigold) dirigeix aquest thriller polític protagonitzat per Jessica Chastain, centrat en el funcionament dels lobbys o grups de pressió. El guionista és el debutant Jonathan Perera.
La protagonista, Elisabeth Sloane, és una de les lobbistes més poderoses de Washington, però la seva vida personal és un desastre. En prou feines pot dormir a les nits i recorre a la prostitució quan necessita desfogar-se. Sloane serà contractada perquè faci campanya per endurir els requisits per obtenir una arma de foc. Ella no s’aturarà davant de res ni de ningú, ni tan sols antics companys, i no tindrà miraments en utilitzar la vida privada dels seus col·laboradors si això l’ajuda en la campanya.
Els diàlegs de passadís d’El caso Sloane, agafen com a referència els d’Aaron Sorkin per El ala oeste de la Casablanca. Es tracta de diàlegs ràpids i complexos mentre els protagonistes caminen. Malauradament, Perera no és Sorkin i es nota, perquè als diàlegs li manquen la força i agudesa que tenen els de Sorkin.
Jessica Chastain està meravellosa i esdevé el pilar sobre el qual es construeix i s’aguanta la pel·lícula. Només amb la mirada i presència omple la pantalla i resulta un plaer veure-la relacionar-se amb la resta de personatges, sobretot en l'estranya i curiosa relació que estableix amb el prostitut. Sloane és una dona que es mou en un món dominat per homes i no s’empetiteix en cap moment per aquest entorn. Els seus principis són molt peculiars perquè li és igual defensar a demòcrates o republicans. Per a ella la política és un joc en què l’únic que vol aconseguir és guanyar a qualsevol preu i no hi ha principis que valguin. Sloane no faria ombra i podria derrotar a personatges tan maquiavèl·lics com la Claire Underwood de House of cards.
Entre el repartiment també trobem a actors que ajuden a donar la pàtina de qualitat a la pel·lícula com Mark Strong i John Lighow. 
Malauradament la part final, quan es resol la situació del judici que se'ns presenta al principi, és la més fluixa i desafortunada. El guió intenta redimir i justificar a Sloane i acaba fent-li perdre gran part de la gràcia que li havia donat al personatge fins aleshores.