dimecres, de març 08, 2017

Logan

Tercera pel·lícula en solitari de Lobezno, la qual no sabria dir-vos si encaixa amb posterioritat a la línia temporal alterada del final de X-Men: Días del futuro pasado, o bé si no encaixa amb res i simplement Jackman i Mangold han volgut explicar-nos una història d’un possible futur, d’aquells que sovint hem vist en els còmics, en el qual les coses pinten magres pels mutants. 
Logan s’ambienta a l’any 2029. Tots els mutants han desaparegut, Lobezno (Hugh Jackman) i el professor Charles Xavier (Patrick Stewart), que ja té més de 90 anys, són dels pocs que queden. Logan viu anònimament com a conductor de limusines fins que un dia algú el reconeix i li demana que es faci càrrec de Laura, una nena que podria ser mutant i tenir alguna relació amb ell, ja que les seves habilitats s’assemblen molt. Mentre Logan i Xavier intenten descobrir el misteri de la identitat de Laura, seran perseguits pel malvat Donald Pierce (Boyd Holbrook) i els Reavers. 
Primer de tot, destacar que Logan és una pel·lícula per adults, en principi de superherois, malgrat que sigui molt poc de superheroica. Logan és una proposta insòlita i única, ja que s’atreveix a fer una pel·lícula adulta i crepuscular d’un personatge tan icònic i mainstream com Lobezno. Logan no és una pel·lícula d’estudi i això es nota, tant per bé com per mal. Fox ha deixat fer a Mangold i Jackman la pel·lícula que volien perquè l’actor, que tants rèdits ha donat a la productora, s’acomiadés del personatge com ell volia. Segurament si l’aposta de Deadpool no hagués sortit bé, Fox no hagués permès fer aquesta pel·lícula.
Logan està construïda en tres actes molt diferenciats. El primer, la presentació de la situació en què han quedat els personatges després d’uns desgraciats esdeveniments que mai ens arriben a explicar amb claredat, però que tampoc pretén fer-ho per no distreure del que realment ens vol parlar. Tot queda sobre la taula i cadascú es pot fer la seva pròpia pel·lícula. Logan, Xavier, X-23 i els dolents són presentats en aquesta part. La segona és purament una road-movie dels bons fugint dels dolents, creuant el país en automòbil i posant-se en problemes. I la tercera tanca trames, s’encamina a la conclusió i acaba amb una batalla final. Les millors parts són la primera i la segona, mentre que la tercera es mou més dins allò previsible i pren algunes decisions més qüestionables.
De la pel·lícula en faig una valoració positivíssima, tot i que crec que si Jackman volia fer una pel·lícula de tancament, ho hauria d’haver fet amb la versió més icònica del personatge i no una pel·lícula que probablement no formarà part del cànon cinematogràfic dels X-Men, però això ja és una predilecció personal. Si no es pot negar que aquesta és una pel·lícula extraordinària sobre un heroi crepuscular, sí que es pot questionar si aquesta és realment una bona pel·lícula de Lobezno. A Logan, a Lobezno li falten una sèrie de components inherents al personatge que el poden fer menys reconeixible. Chris Claremont i Frank Miller van oferir a la novel·la gràfica Honor un dels millors retrats del personatge. Van definir la seva essència, que fins aquell moment no existia. En aquell còmic, Lobezno diu: "Però el que em converteix en mutant és la capacitat del meu cos per a curar literalment qualsevol ferida, contrarestar qualsevol malaltia". A Logan veiem un Lobezno malaltís que perd progressivament a causa d'una malatia la capacitat de sanar. És com si li triéssim les urpes. Crec que ha estat un error renunciar a aquest element definitori que no renunciava el còmic El viejo Logan, en el qual aquesta pel·lícula s’inspira. I crec que això ha estat més voluntat de l’actor que no pas del director. 
El punt fort de la pel·lícula són els personatges. La introspecció i les brillants interpretacions de Hugh Jackman i Patrick Stewart són per treure’s el barret. Jackman es reafirma una vegada més com un Lobezno perfecte i Stewart sempre ha estat un actor brillant, però aquí dóna a Xavier un component més humà i no tan fred com a les altres pel·lícules. Stewart aprofita l’ocasió per mostrar un Xavier amb diferents matisos i més humà que mai. Tampoc es queda curta Dafne Kenn, la nena, que protagonitza les millors escenes d’acció i amb la qual la pel·lícula busca crear un paral·lelisme amb el western Raíces profundas i la relació entre el nen i Shane. 
El ritme de la pel·lícula és molt bo, ja que no avorreix i sap alternar a la perfecció unes excel·lents escenes d’acció amb la part més profunda i emotiva de introspecció dels personatges.
No vull oblidar l’excel·lent treball de fotografia de John Mathieson que dóna aquest aspecte de western i que ens regala alguns plànols molt bons com el de X-23 quan agafa la mà a Logan per primera vegada.
Logan té uns quants moments per recordar, de tristos, de tristos i còmics al mateix temps, com el Xavier ajudat per Logan per anar al lavabo, i d’aquells d’aixecar-se i aplaudir dret al cinema amb llàgrimes d’emoció quan al final Logan és el Lobezno de sempre i deixa anar la seva fúria.
És Logan el punt de referència dels cinema de superherois que han proclamat alguns? No, personalment prefereixo la feina que està fent Marvel Studios amb totes les seves pel·lícules. Però, de tant en tant una proposta així, i ben feta, és necessària. Logan, malgrat els seus defectes, és una molt bona pel·lícula, i és la més satisfactòria de la trilogia, tot i que la segona està molt millor del que proclamen alguns, però reconec que Lobezno al Japó donava per molt més. 
És Logan una bona pel·lícula? I tant! És una bona pel·lícula de Lobezno? Això ja seria més discutible. Logan seria una molt bona pel·lícula de l’oest de Clint Eastwood, però justeja com a adaptació de Lobezno. Una pel·li que comença amb molt i acaba amb menys, sobretot en el final, final. Mal resolt al meu parer. 
Jackman no s’ha cansat de repetir aquests dies que aquesta és la seva última vegada com a Lobezno. Potser sigui veritat, però vist l’èxit de crítica i públic i que tothom en vol més, res es pot descartar. Però, si aquest ha se ser veritablement el final de Jackman, que Fox cedeixi els drets a Marvel per fer una autèntica versió fidel al Lobezno dels còmics i un univers sobre La Patrulla-X coherent, cosa que n’ha estat incapaç en 17 anys.
Us deixem amb l'escena avant-crèdits que només s'ha pogut veure als Estats Units.