dimarts, de març 14, 2017

Kong: La isla calavera


Segona pel·lícula de l’anomenat MonsterVerse produït per Warner Bros. i Legendary Enterteinment, la primera pel·lícula de les quals va ser la fallida Godzilla de Gareth Edwards. Un cop presentat Godzilla, tocava presentar a King Kong perquè la propera pel·lícula sigui la de l’enfrontament d’ambdós.
Kong: La isla calavera no està ambientada en l’actualitat, sinó que l’acció succeeix en els anys 70. Tot just després del final de la guerra del Vietnam. Per la qual cosa, la pel·lícula sap aprofitar tota la iconografia cinematogràfica de l’època, i també la música, per traslladar-nos mentalment en el temps d’Apocalypse Now i barrejar-hi un concepte extremadament pulp com King Kong.
Kong: La isla calavera ens narra com un equip d’exploració format per membres d’una agència governamental, científics i militars intervenen en una expedició en l’Illa Calavera, una desconeguda illa del Pacífic. El que desconeixen és que acaben d’entrar en els dominis de Kong, un simi gegant. Aviat la missió d’exploració es transformarà en una lluita per la supervivència.
El repartiment de Kong és molt atractiu. Hi trobem actors com Tom Hiddleston, Samuel L. Jackson (que s’apunta a totes), John Goodman, Brie Larson, Toby Kebbell i John C. Reilly. Tot i que hem de reconèixer que els humans són absolutament secundaris, tal com toca i ha de ser en aquest tipus de pel·lícules. Quan passa el contrari, el producte se’n ressent, tal i com va passar en el Godzilla de 2014 o en la recent japonesa Shin Godzilla. Per tant, no li demaneu cap tipus de profunditat en els personatges perquè no la tenen. No deixen de ser uns arquetips que funcionen orgànicament i alguns estan fets per morir i altres per sobreviure. I ni amb això la pel·lícula sorprèn, ni tampoc crec que ho pretengui. El guió és el de menys i els diàlegs menys del de menys.
El millor de la pel·lícula és la seva ambientació, fotografia i els monstres en acció recreats digitalment. Una meravella per la vista veure'ls en els paisatges reals d’Oʻahu en els quals s’integren. Els monstres estan excel·lentment recreats i tota l’ambientació que ens transporta a aquell Vietnam que reconeixem en el cinema, a través de la música, el vestuari, els decorats i els helicòpters.
La pel·lícula és tremendament divertida i entretinguda. Mancada absolutament d’una trama i guió amb sentit, tampoc el necessita ni li cal, ofereix al públic allò que vol. King Kong destrossant helicòpters, menjant-se a gent i lluitant acarnissadament amb altres monstres a plena llum del dia perquè l’espectador ho pugui gaudir.
Kong: La isla calavera és el retrobament amb King Kong que estàvem esperant i que Peter Jackson no va aconseguir en la seva fallida pel·lícula. Les dues hores de metratge passen volant, cosa que no és gens fàcil en produccions d’aquest estil. Bravo!