dilluns, de març 27, 2017

I am a hero


La festa. A Sitges hi ha un concepte molt arrelat que és el que anomenem pel·lícula festivalera. Això és sinònim de sang a litres i molt sentit de l’humor. Aquesta és definició perfecta d’I am a hero, pel·lícula que ha tardat més de l’habitual a arribar aquí ja que es va estrenar al SITGES 2015 i finalment s’estrena amb posterioritat a Train to Busan, pel·lícula coreana de zombis que es va estrenar al SITGES 2016, amb la qual comparteix moltes coses.
I am a hero és l’adaptació del manga del mateix títol de Kengo Hanazawa. Amb un aire a The walking dead, destaca per ser una pel·lícula de zombis japonesa. Un tema poc explotat al país nipó. Els zombis envairan els carrers de Tòquio.
Hideo és un dibuixant de manga fracassat. Un dia, la seva xicota el fa fora de casa i, al cap d’unes hores, es llança damunt d’ell convertida en un agressiu zombi. Serà el primer senyal que el món al seu voltant s’enfonsa. Hideo fugirà de la ciutat a la recerca d’un lloc per sobreviure. 
El director és Shinsuke Sato, director de les dues parts de Gantz, un altre manga.
Tal com deia el principi, té molt de sentit de l’humor i les escenes són molt salvatges, en particular l’escena final on el protagonista ha de fer front, pràcticament sol, a l’atac d’un centenar de zombis. Us aviso que no haureu vist mai res igual. Sato es mou com a peix en l’aigua remenant els elements clàssics del gènere. El punt fort e la pel·lícula són les escenes d’acció, les coreografies i un ritme trepidant que dóna espai pràcticament al descans. Tècnicament impecable.
Els orientals són nous en el gènere zombi, però sense cap dubte, les seves pel·lícules han recuperat la frescor que aquestes produccions han perdut a occident.