dilluns, de gener 30, 2017

Como perros salvajes


Paul Schroeder, guionista de Taxi Driver, és el director d’aquesta pel·lícula. Ja us avanço que si el més destacable d’un autor és una pel·lícula que va escriure fa 40 anys i que des de llavor,s la seva carrera no ha parat de moure’s entre la mediocritat i algun instant d’il·luminació, no és bona senyal. Això és just el que ens trobarem a Como perros salvajes, un pel·lícula que malgrat té algun moment, és un bunyol de dimensions catastròfiques a l’estil Ronald Emmerich.
La història gira al voltant de tres exconvictes dels baixos fons de Cleveland són contractats per a un segrest. Quan les coses surtin malament, el trio farà el que sigui per romandre fora de la presó.
Els protagonistes són per Nicolas Cage i Willem Dafoe. Cage podríem dir que està el la línia d’intèrpret que s’arrossega en subproductes diversos, a la qual ja ens té, desgraciadament, acostumats.
Como perros salvajes té algun instant destacable puntual, però és una estupidesa sense cap mena de sentit. Deixeu de banda qualsevol lògica o un guió escrit en algun estat que no sigui sota l’efecte de les drogues o l’embriaguesa. El resultat, una és una pel·lícula entre estranya i dolenta.
Schrader és un mort vivent de director que encara no sap que és un zombi.