dimarts, de maig 24, 2016

X-Men: Apocalipsis (millor haver-la vist abans de llegir)

X-Men: Apocalipsis és la quarta pel·lícula d’aquests personatges amb Bryan Singer com a director. Després de l’excel·lent Días del futuro pasado, Singer torna amb els mutants presentats en la preqüela de Matthew Vaughn a Primera generación. Segurament haureu llegit crítiques força dividies aquests dies, personalment em decanto en l’entremig. Hi ha coses que m’han agradat molt i d’altres gens. És X-Men: Apocalipsis una mala pel·lícula? No. És millor que Batman v Superman? Sí, però està a anys llum ja no de Capitán América: Civil War, sinó de qualsevol de les altres tres pel·lícules que va fer Singer amb aquests personatges. En un moment de la pel·lícula els protagonistes van a veure El retorn del Jedi al cinema, fan broma sobre les trilogies i afirmen que la tercera és sempre la pitjor. Si Singer volia fer una brometa amb la primera saga d’X-Men, no li ha sortit bé, perquè la seva, aquesta, la tercera part de la saga de preqüeles és amb diferència la pitjor de totes. Tampoc us vull alterar, X-Men: La decisión final continua essent la pitjor i manté podi amb X-Men Orígenes: Lobezno, com a les més horribles pel·lis de mutants. Aleshores, què ha sortit malament perquè algú com Singer, que coneix tant bé els personatges i que, fins ara, havia fet boníssimes pel·lícules amb ells, li hagi sortit un film que apunta coses interessants, però que mai acaba de finalitzar amb èxit?
La pel·lícula comença molt bé. Un preludi excel·lent ambientat a l’antic Egipte en què se’ns presenta el malvat, Apocalipsis. A partir d’aquí, la pel·lícula entra en un espiral complicat que intentaré explicar. Singer sembla haver-la fet amb el pilot automàtic, es noten les presses i les pressions de la productora i d’alguns actors que ja van d’estrella. Evidentment, això no pot acabar bé. No és que el que veiem estigui mal fet o sigui dolent, malgrat que el guió és justet, cert, però es palpa que la cosa no acaba de funcionar. Apocalipsis, és un personatge creat als 90, amb tots els defectes que tenien els còmics d’aquella època que d'alguna manera alguns es traspassen al mitjà cinematogràfic.
La pel·lícula peca de poc original. Singer es limita a repetir situacions ja vistes en les altres pel·lícules i no aporta pràcticament res nou ni evolutiu en els personatges. Per entendre’ns, X-Men: Apocalipsis fa un pas endavant i dos enrere. Com és possible que després de dues pel·lícules en què han passat 20 anys Magneto i Mística encara estiguin en els mateixos dilemes existencials? No només és ridícul, sinó que va en contra del que representen o haurien de representar.
Durant una hora llarga veurem a Apocalipsis i a Xavier reclutar mutants per les seves causes, presentant nous personatges, masses, pels que no hi ha més temps que lleugeres pinzellades sobre ells. No costa tant presentar l’escola Xavier amb els mutants ja reclutats i obviar el reclutament. Ja coneixem a Cíclope, Jean Grey i companyia, no cal repetir-se. I pels reclutes d’Apocalipsis no hagués estat més senzill recuperar mutants morts per convertir-los en els genets? Zombis sense cervell que obeeixen les seves ordres. Hagués estat una manera d'estalviar-nos el reclutament del malvat.
Pel que fa a Lobezno, convertit en Arma-X, és una pena el poc que hi surt. Una trama tant interessant com la seva acaba tant sols en un cameo quan aquesta història es podria haver integrat dins la trama. És més, la situació de Logan venia de la pel·lícula anterior, així que no hagués estat gens estrany explorar-lo com a Arma-X. Ens n’hem quedat amb les ganes perquè la seva trobada amb Jean Grey esdevé probablement un dels grans moments de la pel·li. Parlant de grans moments, ja sé que a l’anterior pel·lícula havíem tingut una escena semblant, però la de Mercurio torna a ser brutal. A més, se li dóna més protagonisme a Evan Peters que broda el personatge, que és diferent als còmics, però encaixa perfectament a la pel·lícula i és tan genial que no li penso posar cap pega. Si m’he de quedar amb un altre gran moment és el de la batalla onírica entre Xavier i Apocalipsis del final. Perfecte si no fos pel moment de l’alopècia de Xavier. Calia que fos Apocalipsis el culpable de la seva calvície? Tampoc em voldria oblidar de Rondador Nocturo, magnífic personatge que ens quedem amb ganes de més.
I permeteu-me que hagi deixat el pitjor de la pel·lícula pel final. Parlo de Jennifer Lawrence, que espero que sigui acomiadada immediatament pel mal que ha fet en el personatge de Mística. Una Mística que en prou feines es transforma i quan ho fa va vestida, perquè Lawrence és una estrella amb exigències. Ja sabem que no se sentia còmode amb el vestit de Mística, que a diferència de Rebecca Romijn, que anava pintada, el seu era un vestit ajustat. Però ara ho ha portat a l’extrem. Lawrence ha posat la seva vàlua d’estrella per sobre el personatge i sota el meu punt de vista és imperdonable. Però ja no només és això, és que Mística ha de ser dolenta, ha de ser una manipuladora malvada que aquí no veiem enlloc.
Però la Rebecca Romijn no és la única que enyorem. A Hugh Jackman gairebé no el gaudim i els dos protagonistes principals, James McAvoy i Michael Fassbender, en aquesta ocasió no funcionen tant bé com les anteriors i trobem a faltar a Patrick Stewart i Ian McKellen. Pel que fa a les versions joves de personatges coneguts, Tye Sheridan, treu molt bé a Cíclope, Sophie Turner està millor que el que em pensava com a Jean Grey, però en cap cas arriba a la sola de la sabata a Famke Janssen. I del dolent, Oscar Isaac, poca cosa a dir. L'horrorós maquillatge del personatge tapa a l'actor. Hem vist a cosplayers d'Apocalipsis millors recreats que el de la pel·lícula de Fox.
El curiós de tot plegat és que, malgrat els seus molts defectes, resulta entretinguda i és visualment espectacular. Apocalipsis és una oportunitat perduda, es recrea en els seus defectes i no potencia les seves virtuts. Tampoc és una pel·lícula que mati una franquícia, però sí que convida a la reflexió. A Singer sembla que se li ha acabat les idees, és hora del relleu, de buscar un talent que aporti coses noves als X-Men o en tot cas, d’arribar a un acord a l’estil Sony amb Marvel Studios. El resultat final és una alerta que esperem que Fox escolti.