dimarts, de gener 05, 2016

The walk (El desafío)

A Robert Zemeckis el varem perdre com a director quan es va posar a fer pel·lícules d’animació, més que qüestionables, a través de la captura del moviment. El que va ser el director de Regreso al futuro va començar a fer pel·lícules com Polar Express o Beowulf, totes digitals, que no estaven a l’alçada del bon cineasta que havia demostrar ser. Fa uns anys va tornar a fer pel·lícules de debò amb The fight, protagonitzada per Denzel Washington, una bona pel·li que espatllava al final. Ara torna amb The walk (El desafío) basada en la història real del funambulista Philippe Petit, que va caminar sobre un cable entre les Torres Bessones, quan el World Trade Center no estava del tot ocupat. Sobre aquesta història se’n va fer un documental estrenat fa pocs anys que va dirigir James Marsh i que es titulava Man on wire.
The walk reconstrueix la preparació de la fita aconseguida per Petit, així com els instants en els quals va realitzar la proesa. No cal dir que els millors moments són com recrea la caminada de Petit sobre el cable que uneix ambdós torres. La pel·lícula s’estructura fàcilment en tres parts. La primera és la presentació del personatge i com aquest va convertir-se en funambulista. La segona funciona igual que una pel·lícula d’atracaments. Petit reuneix un equip i traça i executa el pla per envair les Torres Bessones i fer passar un cable entre ambdós terrats que les uneixi. El tercer acte és el passeig de Petit entre les Torres. L'acte que millor funciona de la pel·lícula és en el tercer, motiu principal del perquè s’ha fet. Si els dos primers, la pel·lícula no passa de ser una cosa ja vista i pocdestacable, tot pren sentit davant les imatges i les sensacions que aconsegueix transmetre veure a Petit anant amunt i avall entre els dos cables que uneixen les torres bessones. Tots sabem com va acabar la cosa, Petit va culminar la proesa amb èxit, però Zemeckis ens transmet la sensació de vertigen a través de les imatges, i per uns minuts ens posem al lloc de Petit i mirem al terra. I llavors es comencen a suar els peus i les mans.
Sense parlar del que va passar amb les Torres, un no pot deixar de pensar en el seu destí quan el personatge de Petit parla a l’espectador sobre la proesa i l’eternitat. Zemeckis és molt hàbil per fer-nos sentir alguna cosa i posar un tema sobre la taula sense esmentar-lo.
The walk no és una gran pel·lícula, ni tampoc és de les millors de la filmografia de Zemeckis, de vosaltres depèn jutjar si val la pena veure dues hores de pel·lícula quan el que val la pena només són els vint minuts que dura el passeig.

Nota: 3/5