dimecres, de novembre 25, 2015

Grandma

Pel·lícula independent dirigida per Paul Weitz, director d’American Pie i Ahora los padres son ellos. Després de produccions molt diferents dins del mainstream de Hollywood, amb resultats molt diversos, Weitz es situa en una mena de punt de partida per afrontar el repte de Grandma, i ho fa amb molta habilitat i uns resultats excel·lents. 
Lily Tomlin interpreta a Elle, qui després de trencar amb la seva parella, rep la visita de Sage (Julia Garner), la seva neta, que li diu que està embarassada i que necessita 600 dòlars per avortar. Elle no té ni un cèntim a la butxaca, així que es passejarà tot el dia amb Sage, visitant amics i personatges diversos per aconseguir reunir els diners. Durant el recorregut, àvia i neta posaran al descobert secrets que portaven amagats massa temps.
En una pel·lícula d’aquestes característiques és bàsic trobar a l’actriu protagonista indicada. Lily Tomlin ho és, no només per la seva veterania, sinó també perquè encaixa en el rol d’àvia moderna. De fet si la pel·lícula funciona tant bé, en un 90% és mèrit seu. Perquè la història funcioni cal una protagonista a l’alçada i Tomlin compleix sobradament en el paper d’aquesta persona rondinaire, amb una mala llet tan gran com el seu cor. Només per ella, la pel·lícula és imprescindible.
Grandma és una barreja de comèdia i drama, però de bon rotllo. Enmig dels conflictes familiars profunds que pateixen les protagonistes, hi ha lloc per la solidaritat. La pel·lícula és clarament generacional ja que l’acció es mou entre una mare, la filla i la néta. Grandma és molt coherent amb ella mateixa i en cap moment desentona o s’equivoca en un recorregut que aprofundeix uns personatges dels quals en fa un retrat profund, sobretot de l’àvia. Al mateix temps és molt valenta amb la història que ens explica, sobretot en un país amb un doble moral molt marcada com els Estats Units. Esperem que això no la perjudiqui ara que ve la temporada de premis. 
I tot això en uns concisos 79 minuts, que es contraposen amb un panorama actual de pel·lícules de dues hores i mitja que no expliquen res. A Grandma no li cal més temps per explicar tot el que vol i no equivocar-se en el seu recorregut. Voleu més motius per veure-la? Molts, però sobretot per Lily Tomlin.

Nota: 4/5