diumenge, d’octubre 18, 2015

Sitges 2015: La traca final

Acabem amb el recull de piulades que hem anat fet des del twitter del Ningú no és perfecte de totes les pel·lícules he que pogut veure els darrers dies del Festival. Entre lo més destacable trobem dos animes:
The boy and the beast i Dragon ball Z Resurrection F. The boy and the beast suposa la confirmació de Mamoru Hosoda com a gran cineasta japonès, després de la jubilació de Miyazaki. A Wolf children ja va demostrar del que era capaç, i en la seva darrera pel·lícula ens ha tornat a emocionar com feia temps que no passava en una meravellosa història d'amistat entre un nen orfe i una bèstia d'un altre món. Pel que fa a Dragon ball Z Resurrection F, és la nova pel·lícula de Bola de drac. Molt més trepidant que l'anterior, plena d'acció, moments molt repartits i protagonisme pels personatges secundaris que havien quedat un pèl oblidats a l'anterior. Ha encantat al públic i s'ha endut una forta ovació. Goku continua tenint tirada i en aquesta ocasió li tocarà tornar a enfrontar-se a Freezer després que algú l'hagi ressuscitat amb les boles de drac. Pel·lícula molt èpica. Fora de l'animació a destacar Life, que malgrat no ser de gènere fantàstic, Anton Corbijn demostra lo bon director que és, i ens narra la història darrera les fotografies de James Dean publicades a la revista Life. Ja més de gènere, hem vist I am a hero, adaptació d'un manga sobre zombis. El gènere dels morts vivents adaptat a la cultura japonesa no té pèrdua. Esdevé una violenta salvatjada que ha estat celebrada de forma efusiva pels espectadors, pel que no és d'estranyar que s'hagi endut precisament el premi del públic. I acabo amb Zoom, una pel·lícula de la que poca gent parlarà perquè tal com estava programada, poca gent l'haurà vist. Una joia a rescatar que barreja animació i imatge real i tres històries que en realitat són la mateixa. Els protagonistes: un director de cinema sexualment amb els fums molt pujats, una dibuixant de còmics que fabrica nines sexuals, i una dona que va a Brasil per trobar-se a sí mateixa. I sense més preàmbuls, la recopilació de piulades.

#DragonBallZResurrectionF ofereix les dosis d'acció que reclamaven els fans i dóna protagonisme als secundaris darrerament oblidats

#TheBoyAndTheBeast és un anime que ho té tot. El dire de Wolf Children ens ofereix una història emotiva i trepidant que s'explica amb el cor

#HighRise té l'honor de ser la pitjor pel•lícula que hauré vist aquest any a #Sitges. Absurda metàfora de classes, mal executada i escrita

És molt trist que #Sitges clausuri amb #IntoTheForest, un melodrama conservador amb ànima de telefilm barat, previsible i mal guió #fail

Una joia #Life, domini de tot d'Anton Corbijn en la petita història de les fotos de James Dean a la revista Life. Meravellosa a més no poder

#Enragés és un thriller francès d'atracament i fuga amb un gran final que compensa els moments de falta de pols i tensió del tram central
 
#Parasyte 1&2 adapta el manga amb molta acció, gore i monstres amb desenes de tentacles. Malgrat que té 5 finals, és entretinguda i emotiva
 
#IAmAHero és la resposta japonesa al cine de zombis. Salvatge i gore com poques, adapta un manga i és deutora de #TheWalkingDead. Gran final
 
#Zoom és l'sleeper de @sitgesfestival, una excel•lent comèdia de tres històries dins d'elles mateixes que barreja imatge real i animació 1/2
 
#Zoom és de lo millor de #Sitges2015. D'allò que no esperes res i et trobes una meravella. Lo millor, el dibuix de @GaelGarciaB 2/2
 
#BrandNewU no seria dolenta si dediqués el mateix esforç en el guió q en la posada en escena. Una pel•li incomprensible amb ínfules de Lynch
 
#Southbound intenta recuperar l'esperit de La dimensió desconeguda i El autoestopista, però s'encalla en un guió més propi de la saga VHS
 
#thedevilscandy ofereix lo habitual, dimonis, sang, heavy metal, però molt ben embolicat i uns personatges molt ben definits | |