dimarts, de setembre 22, 2015

Everest

L’islandès Baltasar Komákur ha reunit un repartiment de luxe format per Jason Clarke, Jake Gyllenhaal, Josh Brolin, Sam Worthington, Robin Wright i Kiera Knightley en aquesta adaptació de la novel·la Mal d’alçada que narra el que es coneix com desastre de l’Everest de 1996, en el qual varen morir vuit muntanyistes.
Everest oscil·la entre dues temàtiques. Una que m’atreviria dir que és la principal, que gira al voltant de la superació i el repte que suposa l’ascens a l’Everest. L’altre, que hi és, però està més tapada, és una crítica sobre les empreses que ajuden a persones poc experimentades, però disposades a gastar-se un munt de diners, siguin els estalvis de la seva vida o siguin rics, per fer realitat el somni de pujar al cim més alt del món. El debat que podria ser molt interessant, perd força davant del drama de la situació.
Everest destaca per damunt de tot per la fotografia, capaç de presentar-nos la bellesa de la muntanya, i contrastar-ho amb el fet que és una trampa mortal.
A Everest hi trobareu algunes escenes impactants. En destacaré dues; la primera quan veiem per primera vegada el camp base, i ens adonem que allò és un negoci de fer diners i poca cosa més, que es fa encara més palpable quan es preparen, fins el punt que més que l’Everest allò sembla la Rambla. I la segona, quan veiem als muntanyistes que s’entrenen per adaptar-se al nou medi i guanyar resistència, mentre al seu cantó hi ha cadàvers congelats d’altres expedicions que allà s’han quedat.
Komákur no ha estalviat en retratar la poca solidaritat entre els muntanyistes de la pel·lícula quan es tracta de salvar la pròpia vida, i abandonar als altres sense fer cap esforç. Els retrets que van existir posteriorment entre els supervivents van anar més enllà del que veiem a la pel·lícula i ho podeu trobar novel·les i articles, però Komákur aparca aquesta polèmica i es focalitza en el drama humà i familiar, moment a partir del qual Everest esdevé més tòpica. Però positivament cal dir que no cau en la llàgrima fàcil que impregna aquest tipus de pel·lícules.
Un dels inconvenients que té el relat és que al ser molt coral i seguir a molts protagonistes, quan aquests fan l’ascens van molt tapats i es genera confusió. En molts moments de la part final no sabia quin personatges  pujaven, baixades o es quedaven tirats.  
Everest resulta asfixiant i se suporta en un repartiment encertat. Destaca les pors dels muntanyistes, mentre que per pels profans suposa una visualització de la dificultat de la muntanya i de l’ascens en particular.


Nota: 3,5/5