dimarts, d’agost 11, 2015

Misión imposible: Nación secreta

La saga cinematogràfica Misión impossible arriba a la cinquena entrega amb Nación secreta, i ho fa més en forma que mai. Christopher McQuarrie n'ha estat el director. El bon resultat de Jack Reacher va fer que Cruise confiés en ell per substituir a Brad Bird.
Des de que Bad Robot, la productora de J.J. Abrams, es fes càrrec de la saga, aquesta no ha fet més que créixer. La primera pel·lícula de 1996, dirigida per un Brian DePalma en hores baixes, va oblidar la senya d'identitat de la sèrie de televisió, que era el treball en equip, per esdevenir una pel·lícula individualista i inintel·ligible de la qual només es salvaven un poques escenes d'acció. Al 2000, John Woo quasi enterra la saga en la que va ser la pitjor de les entregues, la qual només es pot qualificar d'espantosa. No va ser fins el 2006 quan Misión imposible va agafar el to indicat, en una tornada als orígens televisius, en la qual l'important era el treball en equip. J.J. Abrams en va ser el director i productor i va transformar la saga en el que és ara, un blockbuster d'acció i aventures de primera. La quarta entrega arribaria al 2011, sense Abrams com a director, engrescat en la franquícia Star Trek, però sí com a productor. El director va ser Brad Bird (Els increïbles) en la que va ser la seva primera pel·lícula en imatge real. Per la cinquena entrega, Bird va declinar la oferta perquè volia fer una cosa diferent, que s'ha traduït en Tomorrowland, així que Cruise va pensar en Christopher McQuarrie, guionista de la quarta pel·lícula, i amb qui va treballar a Jack Reacher, una de les millors pel·lícules de l'actor dels últims anys. 
A Nación secreta debuta El sindicat, l'equivalent a Spectra de les pel·lícules de James Bond. El resultat ha estat excel·lent, no sabria per on començar si us he d'explicar tot lo que està bé en aquesta pel·lícula. Començarem amb el seu actor, l'estrella de la pel·lícula, l'infravalorat Tom Cruise, el millor actor de la seva generació, i ho dic així perquè ja van ser hora que se li reconegui el prestigi. L'actor ha estat vilipendiat múltiples vegades per les seves excentricitats a l'àmbit personal i també, ho tinc clar, per una insana enveja d'alguns que Cruise converteixi en èxit cada pel·lícula que fa. Riscky Business, Legend, El color del dinero, Top gun i Cocktail són autèntics clàssics dels 80. A Nacido el cuatro de julio va demostrar que podia fer més papers, que poques vegades li han donat perquè és més rentable fent productes més comercials. Als 90 no podem oblidar pel·lícules com Algunos hombres buenos, La tapadera, Entrevista con el vampiro, Magnolia i Eyes Wide Shut. Als 2000 varem veure Minority report, Collateral, Leones por corderos i Valkiria. Mentre que en els últims cinc anys ens hem entusiasmat amb Noche y día, Jack Reacher i la infravalorada Al filo del mañana. Continu sense entendre les crítiques negatives que ha rebut aquest actor que pot haver tingut la seves ensopegades, com tots, però que té una filmografia excel·lent i sempre ha complert. Ho torno a repetir per si no ha quedat clar, el millor de la seva generació que, a més, està sublim a la Nación secreta.
La trama és prou fidel del que s'espera d'un film d'espies i al mateix temps s'entén i ens regala unes escenes d'acció que romandran a la nostra memòria. Començant per l'espectacular inici amb l'avió, passant per la persecució amb cotxes i motos, fins a enginyosa resolució final. Molt bona en el guió i en la acció. Es pot demanar més?
La pel·lícula recull tot el que era bo sembrat a les dues últimes, i ho fa evolucionar i créixer. Dóna més protagonisme a Simon Pegg que és novament el suport còmic ideal per a la pel·lícula. Jeremy Renner torna amb el personatge de l'anterior pel·lícula i al contrari del successor que es pogués pensar que era, agafa amb dignitat el rol de secundari. I és que Tom Cruise és Misión imposible i ningú més. També ens alegra recuperar a Ving Rhames, una pel·lícula més, i la incorporació d'Alec Baldwin que pot donar molt de joc en futures entregues. 
Misión imposible: Nación secreta és entretinguda, divertida i compleix al cent per cent tot el que ha de ser o oferir una pel·lícula que aspira a ser un blockbuster d'estiu. En aquest ocasió Paramount ha estat intel·ligent en avançar l'estrena quatre mesos per no coincidir amb Star Wars
Al acabar només volem més. No estic disposat a esperar 4 anys per una nova pel·li de Misión imposible, i m'alegra veure a Tom Cruise que als seus 53, no sembla tenir-ne més de 40. L'actor té corda per estona i Misión imposible també. Afanyeu-vos, aquesta crítica s'autodestruirà en deu segons. 

Nota: 5/5