dimecres, de juny 03, 2015

Tomorrowland: El mundo del mañana

Tomorrowland: El mundo del mañana és la ultima pel·lícula produïda per Disney i m’atreviria a dir la única que s’estrenarà aquest estiu que aspira a ser un blockbuster i que està basada en una idea original. Dirigida per Brad Bird, realitzador d’Els increïbles de Pixar i Misión imposible: Protocolo fantasma i escrita pel polèmic Damon Lindelof, guionista de la sèrie Lost i de  pel·lícules com Prometheus i Star Trek: En la oscuridad, el qual sembla haver entrat al punt de mira dels haters que aprofiten qualsevol dels seus guions per analitzar-lo frase a frase a la recerca de forats que ni es molesten a buscar en d’altres pel·lícules.
Disney ha volgut repetir l’èxit de Piratas del Caribe, inspirant-se en els seus parcs d’atraccions per fer una pel·lícula. Tomorrowland és una de les àrees temàtiques que integren el parc Disneyland a Orlando. El seu tema és el futur i les atraccions fan referència a innovacions tecnològiques del segle XX, en particular viatges espacials i progressos científics que Walt Disney va considerar que s’aconseguirien abans de 1986. El concepte original s’ha modificat amb els anys i actualment incorpora roller coasters i atraccions basades en Buzz Lightyear i Star Wars.
El protagonista és Frank (George Clooney) qui va ser un jove somiador, un nen prodigi dotat per la ciència. En el present és un home molt cínic que viu aïllat en una granja. La jove Casey trobarà la localització de Tomorrowland, una societat paral·lela en la qual la tecnologia i els invents han crescut de manera diferent que a la resta del món i que està inspirada per alguns dels genis i inventors més grans de la humanitat. Quan Casey trobi a Frank i li demani ajuda, aquest haurà de fer front al passat.
Tomorrowland: El mundo del mañana és una posada al dia de les pel·lícules familiars rodades en imatge real que Disney acostumava a fer sovint i que últimament semblaven desaparegudes de les cartelleres. La pel·lícula recupera i reivindica l’esperit de films per a tots els públics com El xip prodigiós.
Tomorrowland està essent castigada en excés per bona part de la crítica. En una indústria cinematogràfica plena de franquícies i adaptacions, trobo que no s’està valorant lo suficient el risc d'assumir un cost tant alt sense la xarxa de seguretat d’alguna cosa existent  que la sustenti.
El guió recull l’esperit Disney del tot és possible i intenta donar un missatge als nens i joves: no renunciar als somnis. La pel·lícula ens proposa també que estimulem la nostra imaginació. El personatge de Clooney representa el desencant de l’adult que no desapareix fins que es troba amb una adolescent que li recorda els somnis que tenia de petit i que un dia, per diferents motius que ens explica, hi va renunciar. Tomorrowland no vol ser una pel·lícula de grans dimensions més, ja que busca també fer pensar a grans i petits i remoure algunes inquietuds.
Si ens concentrem en l’aspecte visual, la pel·lícula és impecable. Quin espectador no desitjaria passejar per la realitat paral·lela que ens proposa. Aquestes imatges estan plenes de nostàlgia i el referent no deixa de ser obvi, les produccions Amblin d’Steven Spielberg.
Tomorrowland: El mundo del mañana  també és molt entretinguda i les seves dues hores passen molt ràpid. Si li hem de posar algun però potser sigui en les darreres escenes de resolució del conflicte, però tampoc representa un problema excessiu.
La banda sonora també és un dels elements més destacables. Recordem que va a càrrec de Michael Giacchino, col·laborador habitual de Brad Bird i J.J. Abrams.
Tomorrowland: El mundo del mañana  és una pel·lícula que t'exigeix que te la miris amb els ulls d’un nen. Tots aquells que vagin a la sala amb el cinisme que mostra Clooney a l’inici, acabaran tant amargats com el mateix personatge. El cinema necessita més pel·lícules com Tomorrowland.

Nota: 4/5