Al 2009 s’estrenava El secret del llibre de Kells, una pel·lícula
d’animació irlandesa que agafava com a base narrativa aquest manuscrit
il·lustrat per monjos cèltics cap a l’any 800. La pel·lícula estava construïda sobre
una base visualment desbordant. Un dels seus directors Tomm Moore intenta
repetir l’èxit amb La canción del mar,
una nova pel·lícula animada que adapta la llegenda irlandesa del nen-foca. La canción del mar va ser una de les 5
nominades a millor pel·lícula d’animació en els Oscar.
El protagonista és Ben, un nen
que perd la seva mare en unes circumstàncies poc clares, al néixer la seva germana, Saoirse. El pare no serà mai més feliç a causa del dol. Mentre, Ben, mantindrà una mala relació amb Saoirse al considerar-la
culpable de quedar-se orfe. Una nit, Saoirse, entra al mar i es
converteix en foca.
Un dels punts forts de la
pel·lícula és l’animació. Sense arribar als nivells visuals d’El secret del llibre de Kells, la
veritat és que la història tampoc ho necessita, no deixa de ser un conte de
fades dels de tota la vida, amb elements molt reconeixibles, narrat i animat a
l’europea. Oblideu-vos d’animació digital, el 3-D i sofisticacions diverses. La canción del mar aposta per la
senzillesa i ho fa amb recursos artesanals que donen un magnífic resultat
visual.
Si la continuem comparant amb El secret del llibre de Kells, aquesta resulta molt més accessible, ja que el tema també ho dóna perquè ho sigui.
Probablement aquesta diferència respecte a la resta d’animació que ens arriba atraurà al públic més adult, però no ens enganyem, està pensada sobretot pels més petits, i concretament per aquells que els encisen els contes de fades. Però els adults també hi tenim missatges profunds i dramàtics com l’amor i el dolor que viuen els protagonistes. A vegades la preciositat visual amaga la tragèdia i la història no deixa de ser trista, per més que el final sigui inevitablement feliç, dins el seu context, clar.
Probablement aquesta diferència respecte a la resta d’animació que ens arriba atraurà al públic més adult, però no ens enganyem, està pensada sobretot pels més petits, i concretament per aquells que els encisen els contes de fades. Però els adults també hi tenim missatges profunds i dramàtics com l’amor i el dolor que viuen els protagonistes. A vegades la preciositat visual amaga la tragèdia i la història no deixa de ser trista, per més que el final sigui inevitablement feliç, dins el seu context, clar.
No puc fer res més que recomanar
que la veieu, tant grans com petits, que us deixeu emportar per les imatges i
que obriu el vostre cor al torrent d’emocions que ens proposa. La canción del mar està plena d’imatges que són directament obres d’art pictòriques.
Nota: 4/5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada