dimarts, de desembre 09, 2014

Màgia a la llum de la lluna

Woody Allen ens presenta la seva última pel·lícula anual després de la celebrada Blue Jasmine, estrenada l’any passat. Sobre aquesta última pel·lícula, imagino que haureu sentit repetidament i per tot arreu que és un Woody Allen menor. I la veritat és que és així, però un Woody Allen menor no és un Woody Allen dolent, com el de Vicky Cristina Barcelona, A Roma amb amor o Coneixeràs a l’home dels teus somnis. Cal fer la diferència, perquè hi ha qui considera que Woody Allen no fa pel·lícules dolentes. De totes maneres un Woody Allen menor és millor que les millors pel·lícules d’altres directors.  
Un dels punts de discussió de Màgia a la llum de la lluna és on està el punt que la fa brillar, i us ho resumeixo ràpidament: Emma Stone. Sense l’actriu la pel·lícula seria una altra cosa. Emma Stone té la capacitat d’enamorar, no només als personatges que pul·lulen al seu voltant a la pel·lícula, si no també a l’espectador. Personalment vaig ser víctima dels encants d’Emma Stone que està més guapa que mai i radiant, il·luminada pel sol de la Costa Blava.
La pel·lícula està plena d’elements recurrents en la filmografia de Woody Allen; els mags, les festes l’alta societat, el romanç, etcètera. Tot comença amb la funció d’un mag, a principis dels anys 20. A part de les seves funcions habituals d’il·lusionista, es dedica a desemmascarar a aquelles persones que es fan passar per espiritistes. Un col·lega de professió li parla d’una mèdium que està a la Costa Blava de França, a la qual ha estat incapaç de desemmascarar i li demana ajuda perquè ho faci. Al trobar-se amb ella anirà dubtant de la seva capacitat de raó, i a mida que comenci a creure amb els poders de la mèdium, també s’hi anirà enamorant.
A Màgia a la llum de lluna, Woody Allen no ens vol explicar una història profunda ni transcendent, ni res d’això, malgrat que a vegades a punti a un debat entre fe i raó. Simplement ens ofereix una bona comèdia romàntica que ens dibuixa un somriure durant tota la projecció, gràcies a la bona química entre Colin Firth i Emma Stone. Màgia a la llum de lluna és una comèdia sense pretensions, que ens mostra uns paisatges espectaculars de la Costa Blava amb un scope que fa imprescindible el seu visionat en una sala de cinema.


Nota: 3,5/5