dilluns, de desembre 22, 2014

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos

Finalment s’ha estrenat la tercera i última entrega en la que Peter Jackson ha adaptat la primera novel·la de J.R.R. Tolkien, El Hòbbit. Moment de fer balanç i emetre un veredicte, no només d’aquesta pel·lícula, si no de la trilogia sencera i, al meu parer, el resultat ha estat en globalment negatiu. Ho dic a contracor, perquè tenia moltes esperances dipositades en aquesta trilogia. Era dels que es varen alegrar quan Guillermo del Toro va abandonar el projecte i el va agafar Peter Jackson, però, finalment, aquest ha demostrat que tot el que havia de dir sobre la Terra Mitjana, ja ho va dir a la trilogia d’El senyor dels anells. Lo que ha vingut després ha estat una demostració d’impotència, males decisions i manca d’idees.
El primer error va ser convertir una novel·la de 300 pàgines en una trilogia de gairebé 9 hores, quan no havia material suficient. Una decisió purament comercial i que s’ha demostrat que s’ha pres sense cap tipus justificació artística. El preu per aconseguir més taquilla serà car. Aquesta trilogia no serà recordada com l’anterior, ni s’emportarà cap premi o reconeixement, ni tampoc ocuparà un lloc especial en el nostre cor. El fet d’allargar la història, ha portat a recrear-se en algunes escenes més enllà de lo necessari, a inventar el que no tocava i a una necessitat del director de renunciar a l’esperit infantil del llibre per convertir-lo en una preqüela d’El senyor del Anells. Personalment hagués preferit que s’hagués adaptar en tant sols una pel·lícula de tres hores, o màxim dues de dues hores, i llavors, si Jackson hagués volgut, fer una preqüela d’El senyor del anells. Però, el que no és admissible és que hagi barrejat les dues coses. Mentre el públic objectiu del llibre és l’infantil i preadolescent, la pel·lícula té com a públic objectiu adolescents i adults. Jackson ha enfosquit El Hòbbit i l’ha convertit en una cosa que no és.
Personalment, la que més m’agrada i que es manté més fidel al llibre és la primera. És cert que abans no surten de La Comarca s’allarga en excés, però la resta està molt bé. Tots els elements que fan identificable El Hòbbit són allí: l’optimisme del relat, el nans i les seves cançons, Gàndalf, l’aventura, Gollum, etcètera. Vista en conjunt, el que em sobra és la introducció del Bilbo vell amb Frodo, que un cop estrenada la trilogia sencera, esdevé una introducció del tot prescindible que no aporta absolutament res al conjunt.
Pel que fa a la segona, la qualifico sobradament com la pitjor de totes. És la menys fidel a la novel·la i Jackson s’obsessiona per inventar coses que no hi haurien de ser, com la relació amorosa entre una elfa i un nan, o les múltiples escenes que busquen connectar les dues trilogies. A això últim, em refereixo a lo que passa amb Gàndalf quan es repara de Bilbo i els nans, o tot lo que fa referència a personatges com Sauron, Saruman o Galadriel, que també són presents en la tercera part, però que se’n desfà ràpidament. Tampoc es justifica la presència d’Orlando Bloom com a Legolas, que acaba essent tant sols un exercici de nostàlgia que fa que recordem que bona era la trilogia anterior i que pobra és aquesta. El seu personatge es limita a fer saltirons i poca cosa més. Per altra banda, la sensació de videojoc és present en moltes de les seqüències d’acció.
I finalment arriba aquesta tercera, que en dues hores i mitja adapta les poc més de 30 pàgines màxim que quedava per adaptar de la novel·la. En aquesta ocasió finalitza el relat inconclús sobre el drac Smaug i dedica pràcticament tot el metratge a La batalla dels cinc exèrcits. Aquesta lluita està explicada molt per sobre en el llibre, cosa que li ha permès a Jackson explicar el que vulgui, això sí, respectant el mateix final dels protagonistes. Jackson, en relació a la batalla, ha fet el que li ha vingut de gust, al recrear una lluita semblant a les que havíem vist a El senyor dels anells i que, segurament, haurà satisfet als que desconeixien El Hobbit i en la primera pel·lícula es van trobar un producte molt diferent a El senyor dels anells. Malgrat els seus defectes, aquesta tercera pel·lícula no m’ha desagradat. Més ben dit, m’ha entretingut, però poca cosa més es pot dir. El seu acabat no és bo, i amb això em refereixo als efectes especials. En ocasions te n’adones de les pantalles blaves i els orcs i éssers creats per ordinador es nota moltíssim que són efectes digitals, pel que t’acabes sortint de la pel·lícula. Em dóna la sensació de que no arribaven a temps per l’estrena. De fet ja es va endarrerir uns mesos, perquè s’havia d’estrenar a l’estiu, però és evident que necessitaven més temps per donar-li un acabat millor. Però repeteixo, malgrat els seus defectes, no és avorrida.
No voldria acabar sense parlar també de les coses bones de la trilogia, com la magnífica interpretació de Martin Freeman com a Bilbo, que no ens fa enyorar a Frodo en cap moment, és més el prefereixo mil vegades. Freeman és el Bilbo perfecte, i és un dels millors encerts de càsting de la història del cinema. També m’ha agradat el disseny del drac Smaug i com sempre, Ian McKellen, en el paper de Gàndalf.
El Hòbbit s’ha acabat, i ara tocarà esperar una altra cosa. Personalment, sempre em quedarà una espineta clavada pel seu resultat, ja que en mans d’un realitzador més competent i d’una productora que hagués posat per davant els interessos creatius per sobre dels comercials, haguéssim tingut una adaptació ben diferent.


Nota: 3/5