dilluns, de novembre 03, 2014

[REC] 4

Quarta entrega de la saga [REC] que va inaugurar el passat Festival de Sitges. Després del genial parèntesis de la tercera part, dirigida per Paco Plaza, Jaume Balagueró torna a la direcció de la saga reprenent, amb poca fortuna, l’argument de la segona part. [REC] 4 és una decepció absoluta i esdevé un autèntic bluf.
La primera és, sense cap mena de dubte, la millor pel·lícula de terror del cinema espanyol. Un guió simple i una autèntica muntanya russa d’emocions. Un túnel del terror cinematogràfic que es gaudeix de forma brutal. a les fosques en una sala de cinema. La segona va ser tota una decepció. No feia por, el protagonisme passava en mans dels Geos i intentaven buscar una explicació innecessària on no feia falta. Recordeu l’origen demoníac de virus? La tercera oblidava la segona completament i apostava per fer una comèdia terrorífica al més pur estil Posesión infernal. I amb la quarta, [REC] torna a decebre perquè continua l’estil de la segona, i repeteix exactament els mateixos errors. [REC] 4 no fa por, el guió és absurd i les interpretacions són lo pitjor que veurem en anys, fins el punt que es nota que els actors estan llegint o recitant de memòria. Personalment, no li perdonaré a Balagueró que hagi destrossat completament el personatge que va construir Manuela Velasco a la primera pel·lícula, ja que l’ha convertit en uns histèrica insuportable, convertint el seu personatge en totalment irreconeixible. Tampoc és verídic fer creure a l’espectador que entre la primera pel·lícula i aquesta ha passat un dia, quan el físic de Manuel Velasco evidencia que efectivament han passat 10 anys. Però Velasco no és la única histèrica de [REC] 4, la resta de protagonistes no parlen, es passen pràcticament tota l’estona cridant i esbroncant-se.
Els supervivents de l’edifici on succeïen els fets de la primera i segona pel·lícules, són portats en un vaixell a alta mar, per poder aïllar la infecció en cas de que es descontroli. Entre els supervivents reconeixem a la reportera Ángela Vidal i a dos Geos. Al vaixell trobem tant a la tripulació com un equip d’investigació a les ordres del doctor Ricarte. Ricarte ha construït un laboratori en el que experimenta amb el virus que portava la Nena Medeiros. Ricarte perdrà el control de la investigació i la tripulació començarà a infectar-se.
Ambientar aquesta segon en un vaixell ha estat un error M’hagués interessat més veure com el virus s’escampava per Barcelona, però entenem que el pressupost donava pel que donava i que no hi ha hagut més imaginació que la del euro. I si no, que m’expliquin la poca originalitat de la proposta i la previsibilitat de tot el relat.
Entre les interpretacions dels actors, les línies de diàleg i els girs de guió, [REC] 4 s’acaba convertint en una comèdia inintencionada, no pas intencionada com era la tercera. El problema és que també és terriblement avorrida.
I després xiulen Annabelle a Sitges quan [REC] 4 és molt pitjor. En fi!


Nota: 1,5/5