dimecres, de novembre 19, 2014

Matar al mensajero

Hi ha pel·lícules que et deixen xafat i Matar al mensajero n’és una. Suposo que no es pot considerar un spoiler el que vaig a dir, tenint en compte que aquesta història es basa en fets reals i qualsevol persona pot consultar què va ser del periodista Gary Webb. Esteu avisats! Matar al mensajero és una pel·lícula basada en fets reals, massa real. El protagonista s’enfonsa i no es recupera mai. La seva vida se’n va a la merda per fer bé la seva feina i destapar un cas de corrupció de la CIA. I les circumstàncies del seu final resten en una absoluta obscuritat. Aquí no hi ha final feliç ni girs inesperats que posen a tothom al seu lloc.
La pel·lícula ha estat dirigida per Michael Cuesta, que ha dirigit un munt de capítols de la sèrie Homeland. Si alguna cosa tenen en comú la pel·lícula i la sèrie, és mostrar-nos el cantó més fosc de les agències d’espionatge dels Estats Units amb la gravetat del que aquí se’ns explica va passar. La CIA i els diaris grans del país varen enfonsar en la misèria a un periodista local que destapar que, durant el govern de Reagan, la CIA va finançar la Contra a Nicaragua amb diners que provenien de la droga i que aquestes es distribuïen en els barris negres. Els grans diaris del país varen ajudar al govern a desacreditar la notícia perquè no varen ser ells els que la van destapar i varen acceptar de bon grat les pressions del govern. Quan es va demostrar que Webb tenia raó, la notícia va aparèixer en lletra petita perquè les portades estaven ocupades en un tema molt més vital pel país com el cigar de Clinton i les taques en el vestit de Monica Lewinsky. La veritat tampoc va servir perquè Webb continués exercint de periodista.
El protagonista és Jeremy Renner que abandona temporalment les pel·lícules d’acció. Matar al mensajero li suposa una oportunitat de demostrar que és alguna cosa més que un tipus dur i que quan vol també pot ser un bon actor. La seva interpretació del periodista és absolutament immersiva i ens fa oblidar completament a l’actor i quedar-nos amb Gary Webb. Renner aconsegueix transmetre l’angoixa de Webb quan veu que tots els seus companys li giren l’esquena. L’escena del final, en el que el veiem al cantó de la seva família durant la gala del premi de periodista de l’any, és terrible. Veure’l donar la cara davant un auditori de gent que els repudia és devastador.

Matar al mensajero resulta molt recomanable, no només pel seu ritme àgil que et manté enganxat tota la pel·lícula, també per fer una reflexió que fa sobre el funcionament de les estructures de poder, tant polítiques com periodístiques que conviden inexorablement al pessimisme.


Nota: 3,5/5