dimarts, d’octubre 21, 2014

Las Tortugas Ninja

Nova adaptació cinematogràfica en imatge real de les populars Tortugues Ninja. En aquesta ocasió, els vestits de goma de la trilogia dels 90 són substituïts per unes tortugues digitals, convertint la pel·lícula en un producte digne dels nostres temps. Altra cosa és si aquestes tortugues han anat més enllà de la dignitat.
Comencem pel hype negatiu que s’havia creat. Una pel·lícula de les Tortugues Ninja produïda per Michael Bay no presagiava res de bo. Per sorpresa de tothom, la taquilla nord-americana va funcionar prou bé, i del suposat fracàs de l’estiu va passar a ser la sorpresa en taquilla de l’estiu. Les crítiques que ens han arribat fins la seva estrena aquí, un retard impresentable de dos mesos i mig respecte als Estats Units, han estat negatives. Així que, ho confesso, vaig anar al cinema esperant trobar-me amb una burrada com l’adaptació en imatge real de Bola de drac. Afortunadament no va ser així. La frase “me l’esperava pitjor” és la primera que em va venir al cap al sortir del cinema, pel que el balanç acaba essent, a contra pronòstic, positiu i no tens la sensació de que has perdut dues hores. Però, és Las Tortugas Ninja una bona pel·lícula? No, ni molt menys, però com a mínim no ofèn.
Començarem pel que m’ha agradat. La banda sonora instrumental de Brian Tyler, molt superheroica i que va com anell al dit als personatges. També els moviments de les tortugues que són absolutament creïbles. De fet, quan són nens, te les emportaves a casa les quatre. I també a destacar en particular, dues escenes d’acció: la de la lluita entre l’Estallicó i en Trinxant, i la del descens del camió per la neu amb les tortugues pel mig.
I ara anem pel que no m’ha agradat. Primer, el guió, que és inexistent. Simplement es limita a encadenar les escenes d’acció sense aprofundir en els personatges. Ni tals sols s’esforça a diferenciar les tortugues entre elles, més enllà de saber que en Michelangelo és el que fa bromes i que Raphael és el seriós del grup. I ja no parlo dels personatges humans que són directament irrellevants i s’emporten els pitjors diàlegs. Tampoc m’ha agradat un fet que no és particular d’aquesta pel·lícula, ja que és una cosa generalitzada en totes les adaptacions, que és la mania de connectar-ho tot. Aquí connecten l’origen de les tortugues amb April. No cal! És innecessari i aquestes coincidències li treuen credibilitat. Ja que hem tret a l’April anem per Megan Fox, que demostra sense complexes que és una actriu nefasta. Posa la mateixa cara en tota la pel·lícula, la mateixa mentre dóna les notícies que quan està a punt de morir aixafada a l’asfalt. La única aportació de Megan Fox és marcar cul amb uns texans cenyits. L’altra és la música. Convertir les tortugues en unes fanàtiques de la música rap i fer-les vestir amb cadenes daurades em sembla un error. Són Tortugues Ninja, no 50 Cent! Tampoc m’ha agradat la poca força amb la que comença la pel·lícula. Les Tortugues no surten fins passat un quart d’hora llarg. El públic d’aquesta pel·lícula és majoritàriament infantil. Un públic impacient incapaç de concebre que durant més de quinze minuts no apareguin els personatges que ha vingut veure. I acabo amb el disseny de les tortugues, que no em sembla del tot malament, però que s’han passat ja que semblen passades d’esteroides. Per altra banda, he trobat a faltar que la pel·lícula no hagi tirat més pel que era la sèrie d’animació dels 80, que és la que recorda majoritàriament la gent quan pensa en les tortugues, però reconec que feia més infantil el producte original, i que per aquesta adaptació han tirat pel camí del mig. Si m’hagués inclòs el tema musical de l’original en algun moment ja m’hagués quedat content.
Tots aquests problemes crec que es deuen a una falta de confiança de la productora. Falta de confiança per no haver contractat un bon director. Jonathan Liebesman és responsables de porqueries com La matanza de Texas: el origen, Invasión a la Tierra o Ira de Titanes. Què esperàveu? Us imagineu que hauria pogut fer amb aquests personatges algú com James Gunn (Guardianes de la Galaxia)? I remato amb els actors humans. Tant costava buscar bons actors o com a mínim emblemàtics? Megan Fox i William Fichtner? Que vingui Marvel i li ensenyi a Michael Bay com s’ha de fer una càsting. De totes maneres no llenço la tovallola i veient que han aconseguit recaptar 374 milions de dòlars a tot el món, i les Tortugues han demostrat que són rentables, espero que Paramount contracti un director de debò.


Nota: 2,5/5