dimecres, de març 19, 2014

Una vida en tres días



Jason Reitman, fill del mític director de Los cazafantasmas, va fer-se un nom propi a la indústria amb pel·lícules com Grácias por fumar, Juno i Up in the air. La seva següent pel·lícula, Young Adult, va ser un entrebanc inesperat del que tots esperàvem que es recuperés amb Una vida en tres días. Les crítiques d’aquesta no han estat massa bones, però a mi m’ha agradat. Bé, tot, no, el final no m’ha agradat. L’he trobat massa ensucrat i el melodrama que ens narra passa a assemblar-se a una novel·la de Nicholas Sparks. El resultat final acaba essent tant dolç com el famós pastís que cuina Josh Brolin. Però fora dels minuts finals, i que la pel·lícula hagués tingut millor fortuna si s’hagués acabat un pèl abans, suposa un gaudir de bones interpretacions per part Kate Winslet, Josh Brolin, el jove Gattlin Griffith, Clark Gregg – el nostre agent Coulson de SHIELD – i Tobey Maguire, del que com Scarlett Johansson a Her, gairebé només n’escoltem la veu, que es perd en la versió doblada. Quan finalment apareix se li troba a faltar el vestit d’Spider-Man. Tornant al tema, Brolin interpreta un fugitiu que es refugia a casa d’una mare divorciada amb un fill. Ella no surt de casa per una sèrie de pors que ha anat desenvolupant. Entre el fugitiu i la família es crearà una relació molt especial, que vindrà motivada per una sèrie de necessitats que tenen els personatges i que recíprocament aniran omplint els buits de les seves vides. Un dels esculls de la pel·lícula és la credibilitat que pot tenir el fet de que entri a casa teva un fugitiu que et lliga en una cadira, i que l’endemà ja estiguis besant-li els peus després de que hagi fet un pastís. És cert que cal fer un acte de fe, però és necessari pel que et vol explicar la pel·lícula. La solidesa dels actors esdevé una peça imprescindible perquè la pel·lícula funcioni. I, malgrat el final, aconsegueix fer-ho en la major part del metratge.

Nota: 3,5/5