Estrenada en cinemes independents
nord-americans i distribuïda per VOD, Sony s’ha fet enrere en la seva decisió
de no estrenar aquesta pel·lícula, malgrat les amenaces rebudes. Les sales
d’exhibició que formen part de grups empresarials, la gran majoria als Estats
Units, varen rebre amenaces terroristes si projectaven The interview. Per precaució, aquestes varen decidir no exhibir-la,
i davant aquest panorama, Sony va posar la pel·lícula en el calaix. Però les
crítiques del president Obama envers la decisió de Sony, han fet que aquesta
finalment optés per estrenar-la, ni que fos amb les circumstàncies que ho ha
fet. D’aquesta manera es tanca, provisionalment, el capítol i tota la polèmica
que ha envoltat aquesta pel·lícula que, recordem, va ser la detonant que uns hackers entressin al servidor de Sony i
difonguessin algunes de les seves estrenes més important, així com un munt de
correus electrònics molt compromesos que han esquitxat, no només als directius
de Sony, si no també als d’altres companyies i algunes estrelles de Hollywood. L’arrel
del problema és que The interview és
una sàtira política de Corea del Nord i ens explica, en to de comèdia, un pla
de la CIA per
matar al seu president, Kim Jong-un.
I després de tota la polèmica,
parlem de la pel·lícula, no? The
interview ha estat dirigida per Evan Goldberg i Seth Roger, responsables
també de Juerga hasta el fin, en la
que Rogen es retroba amb James Franco amb qui també va coincidir al 2008 a Superfumados. En aquesta pel·lícula, com ja és habitual en ells,
s’envolten d’actors famosos que s’han prestat a fer una paròdia de sí mateixos
en cameos. The interview vindria a ser el nostre equivalent al Polònia, allargat en quasi dues hores.
El film és una sàtira humorística, de l’estil que ja ens te acostumat la
parella, que agrada o no agrada, no accepta terme mig. Ho reconec, aquest punt
escatològic i sexual de Rogen i Franco, em fa gràcia. Tot i això, en aquesta
pel·lícula James Franco està més sobreactuat que mai, però s’entén que força al
seu personatge més enllà de paròdia, així que has d’entrar en el joc que et
proposa. Un cop tenim els personatges situats a Corea del Nord, entra en acció
el Kim Jong-un de la pel·lícula, que esdevé l’element més destacable d’aquesta,
fins el punt que en ell acabes veient el veritable dictador. Un dels grans
moment de la pel·lícula és el clímax final. Absolutament hilarant i de ben
segur que no haurà agradat gens ni mica al líder coreà. Diuen que Sony li va
demanar a Rogen que el suavitzés, no vull pensar com hagués estat la versió no
censurada, però me l’imagino.
The interview té gràcia i és molt entretinguda. Hi ha qui l’ha
criticat perquè la pel·lícula ha fet molt soroll per a no res, ja que no passarà
a la història pel seu guió. No obliden que tampoc pretenia res més. La seva sàtira
no és fina precisament, just el contrari. Tota la polèmica que ha vingut
després ha estat afegida, i no per més polèmica una pel·lícula ha de ser més
bona.
The interview no hagués passat a la història si no hagués passat
l’atac hacker, però és que tampoc ho
pretenia. Només volia arrencar un grapat de somriures al mateix temps que
critica i es riu dels dictadors, en concret de Kim Jong-un. Objectiu aconseguit
i un aplaudiment.
Nota: 3,5/5